La lengua de las mariposas (Resum)

“La Lengua de las Mariposas” és una pel·lícula ambientada a un poble de Galícia principalment. Ens trobem a finals de l’hivern de 1936. El film comença amb un nen petit, Moncho, que podríem dir que és el protagonista juntament amb el professor, Don Gregorio. Moncho té problemes de sociabilitat, es desperta a les nits amb por pel fet d’haver d’anar a l’escola, i a més, pel que sembla, no governava encara gaire bé els seus esfínters.

La pel·lícula planteja, com moltes altres, aquesta especial relació que crea unió entre un adult i un menor. Don Gregorio, mestre ja vell, i el seu alumne, Moncho, el nen que li agrada aprendre i descobrir El mestre, amb les seves bones arts, s’esforça per entrar en un món en què aporta les seves experiències com a mestre i les seves idees com a republicà. El seu treball es veu en la darrera seqüència, en aquella cara de frustració del mestre en veure l’alumne que li llança pedres quan l’han detingut els falangistes.

Als vuit anys d’edat de Moncho comença a anar a l’escola. Patia asma i s’incorporava a l’escola per primera vegada. Està aterrat perquè sempre ha escoltat dir que els mestres peguen i, aleshores, el primer dia de classe, fuig després que els seus companys s’hagin rigut d’ell i l’hagin cridat “gorrión” despectivament. Quan se’n va, passa la nit a la muntanya. Fins i tot cal dir que somniava en anar-se’n a Amèrica per tal d’evitar l’escola.

Molt d’hora s’adona, que el seu mestre, Don Gregorio és un home bo i que no es tan dolent com Moncho s’havia imaginat i que no pega. En lloc de topar-se amb un sinistre i autoritari personatge a la mida dels rumors que al respecte havia sentit, el nen es troba amb un home sensible i entranyable disposat a saltar-se les convencions pedagògiques i inculcar en els seus alumnes l’amor a la naturalesa, a les coses senzilles, a la poesia. Don Gregorio és un professor republicà i liberal que inicia a Moncho a l’aprenentatge de la vida i de la llibertat.

Tal era l’interès de Moncho per les classes i per aprendre que es va convertir en el subministrador d’animalets de Don Gregorio. En arribar la primavera i amb el bon temps les classes es traslladen al camp o es pot observar millor la majestuositat de la naturalesa que tant sorprèn a Moncho. Els dissabtes i festius anaven tots dos junts d’excursió al riu, el bosc… I els dilluns el professor parlava dels petits animals que havien agafat i els explicava com era la llengua de les papallones i les veurien amb un microscopi que l’administració pública els enviaria.

La relació de Don Gregorio i el pare del nen, el sastre del poble que està també a favor de la República, és molt bona. I en general gairebé tot el poble vol al venerable mestre. El pare de Moncho va fer un vestit al professor amb la finalitat d’agrair-li les atencions que té amb el seu fill. Don Gregorio va portar-lo durant un any.

Després d’aquest primer temps sense gaires conflictes on regna la llibertat, l’amor, la felicitat i les bones relacions familiars arriba la part final que es veu marcada per l’inici de la Guerra Civil i amb ella l’arribada del feixisme al petit poble de Moncho.
És llavors quan els fets se succeeixen ràpidament i dramàticament i van a desembocar al tràgic final, on la llibertat es ve acabada pel feixisme i a Don Gregorio, que es manté ferm i republicà per sobre de qualsevol cosa, se’l porten els nacionals en un camió per tal de matar-lo davant la impotència del poble que l’insulta per a no acabar amb ell (la mare i el pare de Moncho entre ells) i la resta de republicans del poble. Moncho entre tanta fressa observa i és incitat a cridar, insultar, però només es capaç d’anar darrera dels camions amb altres nens corrent amb els punys tancats i dient amb ràbia: “¡Sapo!, ¡tilonorrinco!, ¡iris!... Aquesta va ser la situació de molta gent durant el règim franquista.
La Lengua de las Mariposas tracta sobre això, sobre la brutal interrupció de la llibertat que va haver amb la Guerra Civil i les seves conseqüències, sobretot com hem estat i sobre com podríem haver estat. Sobre la impossible fraternitat d’un poble dividit per la incomprensible victòria de l’odi, pel nen que llança pedres a qui estimava, pel pare humiliat i per la mare aterrada. La derrota del que era racional i el triomf d’allò irracional.
Aquesta part seria la base de la pel·lícula, una mica en els fonaments en què es basa, perquè de fet, els personatges que apareixen són diversos, però és clar, no tots tenen la mateixa importància.

Existien dos personatges principals en la pel·lícula, com hem pogut veure un és Don Gregorio, el vell mestre que defensa la llibertat de la República per sobre de tot i, l’altre era el nen Moncho, un nen de vuit anys, gallec i amb moltes ganes d’aprendre d’un mestre a qui admira. Els personatges secundaris són els pares de Moncho, els nens de la classe de Moncho i les tropes militars que apareixen al final de la història juntament amb els habitants del poble.La tensió que regnava en una Espanya a punt d’embarcar-se en una guerra fratricida i sobretot en els sentiments que experimenta el nen a mesura que va aprenent de la vida. Una d’aquestes escenes és aquella en què els republicans del poble estan reunits esmorzant i cantant La Internacional. En aquests moment passen patrullant dos guàrdies civils a cavall i els miren amb despreci. Aquesta seqüència ens mostra l’enorme tensió que havia abans que comencés la guerra. A més a més, hi ha altres escenes en què es pot apreciar l’ambient de l’Espanya que hi havia abans de la guerra. Aquesta escena és en la qual estan a la sortida de la missa del poble. Aquí es poden veure molt bé els vestits de l’època, les expressions, i en definitiva els pensaments de les gents que sense saber-ho s’estaven ficant en la boca del llop, una dictadura que duraria gairebé quaranta anys.

2BCSJO