La Casa Batlló

La Casa Batlló està situada en el número 43 del Passeig de Gràcia de Barcelona, en l'illa de cases que es coneix com la "manzana" de la discòrdia per tenir edificis de diferents estils arquitectònics.

En un principi, el propietari, el senyor Josep Batlló, volia destruir l'edifici per la qual cosa en 1901 va demanar permís a l'Ajuntament de Barcelona. Però pel maig de 1904 va demanar una altra sol·licitud demanant la reforma total de la seva casa. El pis principal havia de ser la vivenda del senyor Batlló i la seva família i, les altres quatre plantes es dividirien en dos pisos cadascuna per a llogar, tal com havia fet Calvet en la seva casa del carrer Caspe. Llavors, els treballs que es realitzaren van ser eixamplar el pati interior de la casa, canviar la façana de la planta baixa i la planta noble, coronar la coberta i redistribuir tots els espais interiors dels habitatges.

Com bé diuen, la Casa Batlló, obra mestra d'Antoni Gaudí convida a conèixer el que ja és, més que un edifici, un mite de l'art. Sota l'excepcional façana modernista, que reflecteix les ones d'un mar encalmat, s'amaga tot un món de sorpreses i refinats detalls arquitectònics. Ara, la Casa Batlló, punt de referència obligat del modernisme, ens proposa viatjar fins al cor de l'edifici, la Planta Noble. Es pot viure tot l'esplendor i tota la creativitat de l'obra de Gaudí des d'una perspectiva nova més, més màgica i captivadora, des de la qual es pot admirar la inusual perfecció formal de la Casa Batlló.

Diuen que la Casa Batlló sedueix els visitants pel seu disseny extrem i el gran repertori de solucions visuals. En aquest espai tots els elements es mouen i es transformen, als nostres ulls, en elements de la naturalesa. A cada petit racó, es pot descobrir alguna cosa sorprenent. Detalls que de ben segur fascinaran tots els qui estimen allò que és fantàstic i ple de vida. Aquesta joia arquitectònica és el reflex perfecte del talent dels arquitectes i dissenyadors que van crear, amb lucidesa i saviesa sorprenents, un dels símbols de la Barcelona modernista. La llibertat i la individualitat que s'hi respiren continuen sent l'essència de l'esperit imaginatiu de la Barcelona d'avui. Per això, ens anirem apropant a la Planta Noble, que fou, al principi de segle XX, la resistència dels Batlló. Situada a la planta principal, amb un accés directe absolutament espectacular, és una de les estances més impressionants de la casa. Els salons principals s'obren a la façana del passeig de Gràcia a través de les inconfusibles vidrieres del carrer més elegant i concorregut de Barcelona. Sens dubte, un espai de bellesa inusual i arquitectura única que apropa a l'univers màgic d'Antoni Gaudí.

No obstant, la visita es pot continuar sens pausa per un espai nou, fins ara, desconegut: les Golfes i les Xemeneies. Aquestes dues zones, considerades les més singulars de l'edifici, obren les portes al públic per primera vegada, amb la intenció d'oferir tota l'esplendor i la plenitud de l'obra de Gaudí. Així, la Casa Batlló obre un nou somni en dos dels espais més extraordinaris de l'edifici. Un recorregut ple de sorpreses, en què els quatre elements de la naturalesa, l'aire, el foc, l'aigua i la terra, es fan presents d'una manera subtil i a la vegada innovadora, gràcies als magnífics espectacles visuals, a la il·luminació d'Ingo Mauer i a diverses instal·lacions que fan viure de més a prop el món de Gaudí. A cada racó es descobreix alguna cosa sorprenent que captiva: el reflex d'un mar encalmat a les parets del pati de llums, les magnífiques voltes, que semblen una gran caixa toràcica, les misterioses xemeneies i la famosa creu tridimensional que corona l'edifici.

El pati interior es va eixamplar i es va revestir amb unes peces de ceràmica dissenyades per Gaudí. A la part alta són de color blau obscur i a mesura que baixen fins a la planta baixa van canviant cap a tonalitats més clares fins a arribar al color blanc. Així aconsegueix una millor distribució de la llum natural. La solució que Gaudí pensà per a la façana mantingué en vigília al constructor José Bayo durant tres nits ja que es va apuntalar totalment fins que es tingueren a punt les noves i fines columnes d'arenisca de Montjuïc, per a substituir el que hi havia originàriament.

Les finestres de la tribuna de la planta noble es van ampliar i el seu nou aspecte va propiciar un nom graciós per a aquesta nova obra de Gaudí: "La Casa dels Badalls". Altres dels noms que rep és el de la "casa dels ossos" per la seva similitud de les fines columnes de la tribuna amb una estructura d'ossos.

Les lloses dels balcons es van canviar per unes de planta curvada i a sobre es col·locaren les famoses baranes que tantes interpretacions han originat. Per últim trobem dos elements que trenquen la simetria de la façana: una terrassa i un torreó. En principi Gaudí volia col·locar la torre en el centre de la part alta de la façana però es va adonar que si la posava allà donaria sobre la façana de la veïna casa Ametller, construïda per Puig i Cadafalch, i li trauria bellesa. Per aquest motiu la va desplaçar i va rebaixar la part esquerra construint una mena de terrassa. La torre està revestida amb trossos de cristall, té escrits els monogrames de Jesús, Maria i Josep i està coronada per una creu de color marfil que fou fabricada a Mallorca. En sortir del forn es va trencar tota però Gaudí va dir que així li agradava més.